Visita a la casa de Pau Casals a la platja del Vendrell, Fràter Barcelona
Durant la visita a la casa de Pau Casals a la platja del Vendrell, vàrem rebre tot tipus d’explicacions sobre la seva llarga, i fecunda vida.
Pau Casals nascut el 29 de desembre del any 1876, va morir a Sant Joan de Puerto Rico el 22 d’octubre de 1973. La darrera dona Marta Montañez, molt més jove que ell amb qui es va casar el l’any 1957, encara viu a Washington sent la presidenta de la Fundació Pau Casals.
Permeteu-me transcriure part del seu discurs a la ONU, les Nacions Unides, el 24 d’octubre amb 94 anys, abans d’abraçar-se amb un sorprès U-Than, com vam veure en un dels vídeos :
“Catalunya ha estat la nació més gran del món, ús diré per què.
Catalunya va tenir el primer parlament, molt abans que Angleterra.
Catalunya va tenir l’inici de les seves Nacions Unides.
Totes les autoritats de Catalunya es van trovar al segle onze en una ciutat de França-en aquell temps Catalunya-per parlar de pau…. Al segle onze!
Pau al món, en contra de les guerres i la inhumanitat de les guerres; això va ser Catalunya”.
Pau Casals mai no va voler anar de bracet amb cap partit polític. Tenía els seus ideals i els va defensar.
Ell defensaria Catalunya a través de la música i d’una forma personal.
Finalment s’adjunta un escrit que vaig rebre, com justificació de les converses mantingudes d’experiències molt interessants entre els excursionistes :
- Jo havia demanat a Déu força per a triomfar;
Ell m’ha fet feble perquè aprengui el gust de les coses petites. - Jo li havia demanat la salut per a fer coses grans ;
Ell m’ha donat la malaltia perquè faci coses millors. - Jo li havia demanat la riquesa per a ser feliç;
Ell m’ha donat la pobresa perquè sigui assenyat. - Jo l’hi havia demanat el poder perquè els homes comptessin amb mi;
Ell m’ha donat la debilitat perquè jo necessiti només a Déu. - Jo li havia demanat un company per no haver de viure sol;
Ell m’ha donat un cor capaç d’estimar tots els germans. - Jo li havia demanat de tot per fruir de la vida;
Ell m’ha donat la vida perquè frueixi de tot. - Jo no he rebut res del que havia demanat; però tinc tot el que podia esperar.
Ens convida a recórrer el camí estret de l’acceptació que passa entre la rebel•lió i la resignació.
Acceptar-me vol dir conèixer-me, tenir cura de mi mateix… i buscar pacientment les múltiples iniciatives (canvi de circumstàncies) per a ser feliç que tinc precisament en aquest cos i amb aquesta ment que m’han tocat.
Un discapacitado de Nueva York escribió esta oración:
- Yo había pedido a Dios fuerza para triunfar; Él me ha hecho débil para que aprenda el gusto de las cosas pequeñas.
- Yo le había pedido la salud para hacer cosas grandes; Él me ha dado la enfermedad para que haga cosas mejores.
- Yo le había pedido la riqueza para ser feliz; Él me ha dado la pobreza para que sea sensato.
- Yo se lo había pedido el poder para que los hombres contaran conmigo; Él me ha dado la debilidad porque yo necesite sólo a Dios.
- Yo le había pedido un compañero para no tener que vivir solo; Él me ha dado un corazón capaz de amar a todos los hermanos.
- Yo le había pedido de todo para gozar de la vida; Él me ha dado la vida para que disfrute de todo.
- Yo no he recibido nada de lo que había pedido; pero tengo todo lo que podía esperar.
Josep Mª Jané Altimiras
