Trobada històrica entre el Papa Francesc i el Papa Tawadros II, cap de l’Església copta ortodoxa d’Egipte

La visita de Tawadros II, Papa d’Alexandria i Patriarca de la Seu de Sant Marc «enforteix els llaços d’amistat i germanor que uneixen ja a la Seu de Pere i la Seu de Marc, hereva d’un llegat de gran valor de màrtirs, teòlegs, sants, monjos i fidels deixebles de Crist, que de generació en generació han donat testimoni de l’Evangeli, sovint en situacions molt difícils», ha dit el Papa Francesc en rebre aquest divendres al matí al Vaticà el cap de l’Església Copta Ortodoxa d’Egipte. El pontífex ha recordat la trobada memorable que va tenir lloc fa quaranta anys entre els seus predecessors, el Papa Pau VI i el Papa Shenouda III, que va unir a un i altre «en una abraçada de pau i fraternitat després de segles d’allunyament recíproc».

Santa Seu, 10 mai. 13

La declaració conjunta signada fa 40 anys pels dos Papes va representar «unapedra angular en el camí ecumènic» i gràcies a ella es va instituir unacomissió de diàleg teològic entre les dues Esglésies, que va donar bons resultats i va preparar el terreny per un diàleg més fluid entre la Església Catòlica i tota la família de les Esglésies ortodoxes orientals, que continua fins els nostres dies. «En aquesta declaració solemne -ha subratllat el Sant Pare- les nostres Esglésies reconeixen que confessen, en línia amb les tradicions apostòliques,»una única fe en Déu u i tri «i la» divinitat de l’Únic Fill encarnat de Déu … Déu perfecte pel que fa a la seva divinitat i perfecte home pel que fa a la seva humanitat «. Van reconèixer que la vida divina se’ns dóna i s’alimenta a través dels set sagraments, i es van sentir unides en la veneració comuna de la Mare de Déu «.

El Papa Francesc ha manifestat la seva alegria perquè una i altra Església es reconeixen «unides per un sol baptisme, del qual és expressió particular la nostra pregària comuna, que anhela el dia en què es compleixi el desig del Senyor, de poder combregar en un únic calze «. Conscient que el camí per recórrer és encara llarg, el Sant Pare, ha recordat algunes de les fites d’aquest espai com la trobada al febrer de 2000 al Caire del Papa Shenouda amb el beat Joan Pau II, durant el seu pelegrinatge als llocs orígens de la fe i ha manifestat la seva convicció que «amb la guia de l’Esperit Sant, la pregària perseverant i la voluntat de construir dia rere dia la comunió en l’amor mutu» es donaran passos importants cap a la plena unitat «.

També el Papa ha agraït al Patriarca la seva atenció cap a l’Església Copta Catòlica que s’ha traduït, entre altres coses en la institució d’un «Consell Nacional d’Esglésies Cristianes,» símbol de la voluntat de tots els creients en Crist «de desenvolupar en la vida quotidiana relacions cada vegada més fraternals i de posar-se al servei de tota la societat egípcia de la qual formen part». «Sàpiga, Santedat -ha afegit- que els seus esforços a favor de la comunió entre els creients en Crist, així com el seu interès per la sort del seu país i el paper de les comunitats cristianes en la societat egípcia, troben un profund ressò en el cor del Successor de Pere i en tota la comunitat catòlica «.

«Si un membre pateix, tots els membres pateixen amb ell, i si un membre és honorat, tots els membres s’alegren amb ell». És una llei de la vida cristiana i, en aquest sentit podem dir que també hi ha un ecumenisme del patiment: així com la sang dels màrtirs ha estat llavor de la força i la fecunditat de l’Església, el compartir el patiment quotidià pot esdevenir una eina eficaç d’unitat. I això és vàlid, d’alguna manera, també en el context més ampli de la societat i de les relacions entre cristians i no cristians: del patiment comú, poden germinar, de fet, amb l’ajuda de Déu, el perdó, la reconciliació i la pau»., ha conclòs el Pontífex invocant la protecció comú de Sant Pere apòstol i Sant Marc Evangelista.