SI SOLS TENS AMICS, NO PATEIXIS, HO TENS TOT!.

(Pensant en els amics desvalguts).

• Si has perdut la memòria, si ja no et recordes de quasi bé res no et preocupis, es igual ; els amics no son solsament records, continuen essent vivències de cada dia.
• Si ets pobre i no tens cabals, es igual; els amics no es compren i venen amb diners ni per diners, t’estimen tal com ets , mai condicionats per la butxaca.
• Si et sents sol, i la solitud t’aclapara perquè no reïxes a fer-la companya teva, es igual, estigues segur que en el moment oportú apareixerà la mà amiga per fer-te costat i companyia.
• Si et sents abandonat, has de comprendre que l’amic no és pas aquell que se t’enganxa i t’aclapara amb consells i confessions que quasi no et deixen respirar. L’amic es aquell que apareix en el moment oportú i precisament quan el necessites. Es igual que no el tinguis sempre al costat, l’important és que el sentis a prop, que existeixi.
• Si no saps com i quan correspondre, es igual, l’amic no ho és pas perquè esperi retribució o correspondència. Es amic i prou!.
• Si vols esser un bon amic no cal ésser ni tenir rés, es igual. Sols cal saber estimar, estimar de veritat, no auto – estimar se.
• Si et sens dèbil per afrontar els problemes, es igual ; “Una part de la força que necessites per viure et ve de fora, de persones a les quals importes sense que esperin res a canvi (Guillem Frontera)”.
• Si no hi veus prou clar, es igual no et preocupis, l’amic et farà de lupa perquè tot ho vegis mes precís i transparent .
• Si et sents perdut i se t’enfosqueix l’horitzó es igual no dubtis que vindrà l’amic a il•luminar-te el camí perquè no t’entrebanquis més.
• Si et sents coixejar es igual, segueix caminant, que l’amic et farà de crossa a fi de que puguis arribar tan lluny com et calgui.
• Si no tens amics no et desesperis, es igual, segur que trobaràs qui et vulgui ajudar….. i sinó pots comptar en mi que mentre visqui voldria saber estar a l’aguait per quan em necessitis.
• I sobre tot sigues humil enfront als altres i fes teva la petició d’aquell adagi xinés que demana: “Estima’m quan menys m’ho mereixo perquè es quan més ho necessito”.

jmm. 6-XI-13