NO PASSAR DE LLARG

samaritanobueno         «Sigueu compassius com el vostre Pare és compassiu». Aquesta és l’herència que Jesús ha deixat a la humanitat. Per comprendre la revolució que vol introduir en la història, hem de llegir amb atenció el seu relat del «bon samarità». En ell se’ns descriu l’actitud que hem de promoure, més enllà de les nostres creences i posicions ideològiques o religioses, per construir un món més humà.

A la cuneta d’un camí solitari jeu un ésser humà, robat, agredit, despullat de tot, mig mort, abandonat a la seva sort. En aquest ferit sense nom i sense pàtria resumeix Jesús la situació de tantes víctimes innocents maltractades injustament i abandonades a les cunetes de tants camins de la història.

A l’horitzó apareixen dos viatgers: primer un sacerdot, després un levita. Els dos pertanyen al món respectat de la religió oficial de Jerusalem. Els dos actuen de manera idèntica: «veuen el ferit, donen una volta i passen de llarg». Els dos tanquen els seus ulls i el seu cor, aquell home no existeix per a ells, passen sense aturar-se. Aquesta és la crítica radical de Jesús a tota religió incapaç de generar en els seus membres un cor compassiu. Quin sentit té una religió tan poc humana?

Pel camí ve un tercer personatge. No és sacerdot ni levita. Ni tan sols pertany a la religió del Temple. No obstant això, en arribar prop d’ell, «el veié i se’n compadí». Després, fa per aquell desconegut tot el que pot per rescatar-lo amb vida i restaurar la seva dignitat. Aquesta és la dinàmica que Jesús vol introduir en el món.

El primer és no tancar els ulls. Saber «mirar» de forma atenta i responsable tot aquell que pateix. Aquesta mirada ens pot alliberar de l’egoisme i la indiferència que ens permeten viure amb la consciència tranquil•la i la il•lusió d’innocència enmig de tantes víctimes innocents. Alhora, «commoure’ns» i deixar que el seu patiment ens faci mal també a nosaltres.

El decisiu és reaccionar i «acostar-nos» a qui pateix, no per preguntar-nos si tinc o no alguna obligació d’ajudar, sinó per descobrir de prop que és un ésser necessitat que ens està cridant. La nostra actuació concreta ens revelarà la nostra qualitat humana.

Tot això no és teoria. El samarità del relat no se sent obligat a complir un determinat codi religiós o moral. Senzillament, respon a la situació del ferit inventant tot tipus de gestos pràctics orientats a alleujar el seu sofriment i restaurar la seva vida i la seva dignitat. Jesús conclou amb aquestes paraules. «Vés, i tu fes igual».

José Antonio Pagola

 

Evangeli Diumenge 15 català

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=iYdWTNO7i0U&w=640&h=480&rel=0]

 

Añadir un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *