Fràter: Equip de Zona Catalunya i Illes
En un cap de setmana de temperatura moderada per l’època, mig centenar de fraterns dels bisbats de Tarragona, Solsona, Vic, Girona i Barcelona ens trobàrem per passar dos dies de convivència, diàleg i esperit fratern.
Ens aproparem al casal en terres de l’Anoia, uns alzinars acollidors ens donaren la benvinguda, i també la carrasca l’arbre dominant en el paisatge natural d’aquestes terres, que presumeixen del punt més alt de la comarca: el pic de Sant Jeroni de Montserrat.
El casal de La Salle és còmode per nosaltres, adaptat i ben organitzat per un equip jove i servicial.
En Josep M. Llucià presentà el tema, un dels tres pilars de Fràter, present des de la seva fundació, i que ara s’ha cregut que calia posar-lo al dia i adaptar-lo a l’evolució cristiana i social.
Seguiren 4 testimonis, fets vivència dels contactes personals, a càrrec de Isabel Paredes, ili Ibàñez, Maria Rosa Pedrós i Benet Vinyals.
Mossèn Lluís Simón va exposar el tema seguint el llegat del Fundador Mossèn Henri François, un treball autèntic, ple de delicadesa i engrescador de cara a la nostre relació i empatia personal, si el voleu llegir en calma, crec que us agradarà, poder clicar l’enllaç. AQUI
La dinàmica de grups: “Contactes personals per viure l’alegria de ser Fraternitat”, preparada per l’ocasió i participada activament per tots, va completar el treball de tot el cap de setmana, en les conclusions van sortir moltes vivències i opinions, seria llarg, va ser de domini general que dialogar, en el ben entès de saber escoltar, saber acceptar compartir pensaments i experiències són la base d’una bona empatia i d’un camí que fent-lo es pot viure l’alegria de ser fraternitat.
Amenitzaren el treball tres vídeos “Levantate y anda” de Antonio Fraile, “El poder de una conversación”: de Álvaro González-Alorda i “Cómo sobrevivir en la aldea global” de Leo Harlem
El capvespre del dissabte vàrem compartir una pregària de Taizè que la Mireia, l’Espe i la Isabel dirigiren com elles saben fer-ho.
En l’Eucaristia oferírem tots els nostres propòsits de fer un pas endavant en la comunicació i diàleg social versus una fraternitat íntegra.
Els adeus i abraçades i uns autocars que ens esperaven per tornar a casa foren l’abaixada de teló.
