Forcades: «La medicalització no implica millor índex de salut»

Ashampoo_Snap_2013.05.19_15h20m42s_002_(Aula Salut Blanquerna) «En la postmodernitat la medicalització no implica millor índex de salut». Teresa Forcades, doctora en medicina i religiosa benedictina del Monestir de Sant Benet de Montserrat, va fer aquesta afirmació en la 8a edició de l’Aula Salut Blanquerna que organitza la Facultat de Ciències de la Salut i que va abordar el tema de la «Desmedicalització».

En aquest sentit, Teresa Forcades va explicar que en l’època moderna (a finals del segle XIX i a principis del segle XX) la medicalització es definia per «la disminució del número de malalties i l’augment de l’índex de salut de la població», en canvi «en la postmodernitat la medicalització sembla que millora la salut -incrementa l’esperança de vida, disminueix la mortalitat infantil…) però empitjora la percepció de la salut per part de la població». També va afirmar que en aquesta era «la medicalització també implica que l’atenció al pacient s’hagi fet més complexa» i va reivindicat una sanitat deslligada del negoci.

La germana Forcades en la seva intervenció va posar de manifest que «l’obsessió per la salut s’ha convertit en una patologia. Hi ha hagut un desplaçament d’allò important en la nostra vida que per a moltes persones, cada vegada més se centra en la preservació de la pròpia vida. Hi ha persones que regulen la seva vida en funció d’uns criteris saludables». En aquest sentit, la medicalització «t’afebleix com a persona perquè es genera massa dependència dels professionals de la salut», va dir. Per tant, en aquest aspecte va concloure que «la medicalització en el sentit positiu és que augmenta l’índex de la salut de les persones» però també va apuntar que aquesta medicalització «en sentit negatiu disminueix la capacitat de la persona i genera dependència».

Per finalitzar va criticar «els guanys que es generen amb la sanitat» des del moment en què es contracten «entitats amb ànim de lucre que presten serveis fent d’intermediàries entre l’Administració i el pacient» . Així, va assenyalar que «no hi ha possibilitat d’una millora real perquè hem permès que el poder econòmic i el polític hagin fet un entramat que només es pot desfer des de sota». I per acabar va afegir que «els recursos estan molt per sobre del que necessitem, però se’n fa una mala gestió»

Per la seva banda, Màrius Duran, degà de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna-URL, va centrar la seva intervenció en relació al que succeeix en altres països. «Nosaltres vivim en un context geogràfic i socioeconòmic determinat i ens hem acostumat -o ens han acostumat- a consumir medicament i serveis en excés, la qual cosa és frtuit d’una societat mercantilista. Busquem la resolució ràpida dels problemes que porta a un consumisme descontrolat i ara som poc capaços de passar amb menys», va dir.

Duran entén la desmedicalització «no com deixar de consumir serveis i medicaments sino com una utilització més raonable i racional dels recursos quan sigui realment necessari». D’una altra banda també va apuntar que els sitemes sanitaris gestionen la salut dels ciutadans segons dos plantejaments contraposats: «el model paternalista on l’estat vetlla per la teva salut i et diu el que has de fer, i el model autonomista on la persona és el principal responsable de la seva salut» i «el model està condicionat en funció del país on vivim» va afegir. I finalment va afirmar que «les propostes de desmedicalització haurien de ser assumides, en època de crisi, per tots, individus, la societat, el sistema sanitari, les indústries farmacèutiques i els fabricants de productes de la salut». I va remarcar que l’objectiu final és «fer autònom i responsable a un mateix de la seva salut».

L’acte va tenir lloc a la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna-URL el passat 16 de maig.

Añadir un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *