DILLUNS DE LA SETMANA II DE PASQUA

Isa Paredes

Lectura primera Fets 4,23-31
Acabada la pregària, plens de l’Esperit Sant
proclamaven la paraula de Déu amb valentia
Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies, Pere i Joan deixats ja en llibertat anaren cap als seus i els explicaren tot el que els grans sacerdots i notables del consell els havien dit. Aleshores tots unànimement adreçaren aquesta pregària a Déu:
«Senyor, vós heu fet el cel, la terra i el mar, i tot el que es mou en aquests llocs. Vós, per boca del vostre servent, el nostre pare David, que parlava mogut per l’Esperit Sant, heu dit: «Per què aquest avalot de les nacions, aquest complot inútil de pobles? Els reis prenen les armes, conspiren alhora els sobirans contra el Senyor i el seu Messies». Realment en aquesta ciutat Herodes i Ponç Pilat, amb les nacions paganes i el poble d’Israel, han conspirat contra el vostre sant Servent Jesús, Messies vostre, i compliren així tot el que vós havíeu determinat que passés. Vós, Senyor, que mireu com ara ens amenacen, concediu als vostres servents la valentia d’anunciar la vostra paraula, i que, amb el poder de la vostra mà, facin curacions, miracles i prodigis pel nom del vostre sant Servent Jesús».
En acabar la pregària, va tremolar l’estança on eren reunits, i plens de l’Esperit Sant proclamaven la paraula de Déu amb valentia.

Salm responsorial 2,1-3.4-6.7-9 (R.: cf. 12c)
Per què aquest avalot de les nacions,
aquest complot inútil de pobles?
Els reis prenen les armes,
conspiren alhora els sobirans
contra el Senyor i el seu Messies:
«Trenquem els seus lligams, trenquem-los!
Traguem-nos el seu jou del damunt!»

R. Feliços els qui es refugien en el Senyor.

Però se’n riu el qui té el tron al cel,
el Senyor els veu i se’n burla.
Aleshores els parla indignat,
la seva ira els desconcerta.
Jo mateix he consagrat el meu rei
a Sió, la meva muntanya santa. R.

Proclamo el decret del Senyor. M’ha dit:
«Ets el meu fill; avui t’he engendrat.
Demana-m’ho,
i et daré els pobles per herència,
posseiràs el món d’un cap a l’altre.
Els governaràs amb el ceptre de ferro,
els esmicolaràs com un gerro de terrissa». R.

Al·leluia Col 3,1
Ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist,
cerqueu allò que és de dalt,
on hi ha el Crist assegut a la dreta de Déu.

Evangeli Jo 3,1-8
Ningú no podrà veure el Regne de Déu
sense haver nascut de l’aigua i de l’Esperit
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
Hi havia un fariseu que es deia Nicodem, un dels principals dels jueus. Aquest home anà de nit a trobar Jesús i li digué: «Rabí, sabem que sou un mestre enviat per Déu, perquè els miracles que vós feu no els podria fer ningú si no tingués Déu amb ell». Jesús li respongué: «Et dic amb tota veritat que ningú no podrà veure el Regne de Déu sense haver nascut de dalt». Li diu Nicodem: «Com pot néixer un home que ja és vell? Ha de tornar a entrar a les entranyes de la mare per poder néixer?» Jesús li respon: «Et dic amb tota veritat que ningú no podrà entrar al Regne de Déu sense haver nascut de l’aigua i de l’Esperit. D’homes de carn, no en neixen més que homes. L’esperit ha de néixer de l’Esperit. No t’estranyis si et dic que heu de néixer de nou. El buf del vent va allà on ell vol; en sents la remor, però no saps ni d’on ve ni on va. Una cosa semblant passa amb el qui neix del buf de l’Esperit».

Font: Monestir de Poblet