COR IMMACULAT DE LA BENAURADA VERGE MARIA

Isa Paredes

Lectura primera 2Cr 24,17-25
Zacaries, que vau assassinar entre el santuari i l’altar
Lectura del segon llibre de les Cròniques:
Després de la mort de Jojadà els caps del país de Judà anaren a prosternar-se davant el rei per demanar-li un canvi, i el rei els escoltà. Abandonaren el temple del Senyor, Déu dels seus pares, per donar culte als troncs sagrats i als ídols. Per culpa d’això vingueren desgràcies a Judà i a Jerusalem. El Senyor els envià profetes perquè es convertissin, però no feien cas de les seves advertències. Llavors l’Esperit de Déu revestí el sacerdot Zacaries, fill de Jojadà, que es presentà al poble i li digué: «Déu us diu: Per què desobeïu els manaments del Senyor? No veieu que no us farà cap bé? Ja que abandoneu el Senyor, ell us abandonarà a vosaltres». Però llavors es van conjurar contra ell i per ordre del rei el van apedregar a l’atri mateix del santuari del Senyor. El rei Joàs el va fer assassinar, sense tenir en compte els favors que li havia fet Jojadà, el pare de Zacaries. Zacaries, mentre el mataven, digué: «El Senyor, que ho veu, us en demanarà comptes».
Al cap d’un any l’exèrcit dels arameus envaí Judà i Jerusalem, matà tots els principals del poble i envià tot el botí al rei de Damasc. L’exèrcit dels arameus no era pas gaire nombrós, però el Senyor va donar-li la victòria sobre un exèrcit molt més gran, perquè Israel havia abandonat el Déu dels seus pares. Així Joàs rebé dels arameus el càstig merescut. Quan ells es retiraren deixant-lo molt malalt, els oficials, per venjar la mort del fill del sacerdot Jojadà, van conspirar contra Joàs, i el van matar al llit mateix. L’enterraren a la ciutat de David, però no als sepulcres dels reis.

Salm responsorial 88,4-5.29-30.31-32.33-34 (R.: 29a)
He fet aliança amb el meu elegit,
jurant a David, el meu servent:
T’he creat per sempre una dinastia,
mantindré per tots els segles el teu tron.

R. Mantindré per sempre el meu amor.

Mantindré per sempre el meu amor,
la meva aliança amb ell serà perpètua;
no s’extingirà la seva dinastia,
el seu tron durarà com el cel. R.

Si els seus fills s’apartaven de la llei,
i no seguien les meves prescripcions,
si violaven els meus preceptes
i no guardaven els manaments. R.

Els demanaré compte de les seves culpes,
castigaré amb flagells els seus pecats;
però persistiré en el meu amor,
no em desdiré de la meva lleialtat. R.

Al·leluia Cf. Lc 2,19
Feliç la verge Maria, que conservava en el seu cor
la paraula de Déu i la meditava.

Evangeli Lc 2,41-51
Conservava tots aquests records en el seu cor
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb la peregrinació de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys pujaren a celebrar les festes com era costum, i passats els dies, quan tothom se’n tornava, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n’adonessin. Pensant que anava amb altres de la caravana, feren la primera jornada de camí. Al vespre el buscaren entre els parents i coneguts i no el trobaren. L’endemà se’n tornaren a Jerusalem a buscar-lo.
El tercer dia el trobaren al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien estaven meravellats de la seva intel·ligència i de les seves respostes. Els seus pares quedaren sorpresos de veure’l allà, i la seva mare li digué: «Fill, per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia». Ell els digué: «Per què em buscàveu? No sabíeu que jo només podia ser a casa del meu Pare?». Ells no comprengueren aquesta resposta.
Després baixà amb ells a Natzaret i vivia sotmès a ells. La seva mare conservava tots aquests records en el seu cor.

Font Blocs Monestir de Poblet