CONTRA LA INSENSATESA

Parable_Rich_Fool2Cada vegada sabem més coses de la situació social i econòmica que Jesús va conèixer a la Galilea dels anys trenta. Mentre a les ciutats de Séforis i Tiberíades creixia la riquesa, en els llogarets augmentava la fam i la misèria. Els camperols es quedaven sense terres i els terratinents construïen sitges i graners cada cop més grans.

En un petit relat, conservat per Lluc, Jesús revela què pensa d’aquella situació tan contrària al projecte volgut per Déu, d’un món més humà per a tothom. No narra aquesta paràbola per denunciar els abusos i atropellaments que cometen els terratinents, sinó per desemmascarar la insensatesa en què viuen instal•lats.

Un ric terratinent es veu sorprès per una gran collita. No sap com gestionar tanta abundància. «Què faré?». El seu monòleg ens descobreix la lògica insensata dels poderosos que només viuen per acaparar riquesa i benestar, excloent del seu horitzó els necessitats.

El ric de la paràbola planifica la seva vida i pren decisions. Destruirà els vells graners i en construirà de més grans. Emmagatzemarà allí tota la seva collita. Pot acumular béns per molts anys. D’ara endavant, només viurà per gaudir:«reposa, menja, beu i diverteix-te». De manera inesperada, Déu interromp els seus projectes: «Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que has acumulat, de qui serà? »

Aquest home redueix la seva existència a gaudir de l’abundància dels seus béns. Al centre de la seva vida només hi és ell i el seu benestar. Déu és absent. Els jornalers que treballen les seves terres no existeixen. Les famílies de les aldees que lluiten contra la fam no compten. El judici de Déu és rotund: aquesta vida només és niciesa i insensatesa.

En aquests moments, pràcticament a tot el món està augmentant de manera alarmant la desigualtat. Aquest és el fet més ombrívol i inhumà: «els rics, sobretot els més rics, es van fent molt més rics, mentre que els pobres, sobretot els més pobres, es van fent molt més pobres» (Zygmunt Bauman).

Aquest fet no és normal. És, senzillament, l’última conseqüència de la insensatesa més greu que estem cometent els humans: substituir la cooperació amistosa, la solidaritat i la recerca del bé comú de la Humanitat per la competició, la rivalitat i l’acaparament de béns en mans dels més poderosos del Planeta.

Des de l’Església de Jesús, present a tota la Terra, s’hauria d’escoltar el clam dels seus seguidors contra tanta insensatesa, i la reacció contra el model que guia avui la història humana.

José Antonio Pagola

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=DbfvyL_CxNo&w=640&h=480&rel=0]

Añadir un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *