30 de desembre DIA SISÈ DINS L’OCTAVA DE NADAL

Lectura primera 1Jo 2,12-17
El qui compleix la voluntat de Déu dura per sempre
Lectura de la primera carta de sant Joan
Fillets, us escric a vosaltres perquè, per Jesucrist, Déu us ha perdonat els pecats. Pares, us escric a vosaltres perquè heu conegut aquell qui existeix des del principi. Joves, us escric a vosaltres perquè heu vençut el Maligne. Fills, us he escrit a vosaltres perquè heu conegut el Pare. Pares, us he escrit a vosaltres perquè heu conegut aquell qui existeix des del principi. Joves us he escrit a vosaltres perquè sou valents i heu vençut el Maligne per la Paraula de Déu que teniu en vosaltres.
No estimeu el món ni res del que és mundà. Si algú estimava el món, no podria tenir l’amor del Pare. Què és el que compta en el món? Allò que satisfà els desigs dels homes, allò que sedueix els seus ulls i l’ostentació de la riquesa. Tot això no ve del Pare, sinó del món. El món passa, amb tots els seus desigs, però el qui compleix la voluntat de Déu dura per sempre.

Salm responsorial 95,7-8a.8b-9.10 (R.: 11a)
Doneu al Senyor, famílies dels pobles,
doneu al Senyor honor i majestat,
tributeu al Senyor l’honor del seu nom.

R. El cel se n’alegra, la terra hi fa festa.

Entreu als seus atris portant-li ofrenes.
Adoreu el Senyor, s’apareix la seva santedat.
Que tremoli davant d’ell tota la terra. R.

Digueu a tots els pobles: «El Senyor és rei!»
Manté ferm tot el món, incommovible,
sentencia amb raó les causes dels pobles. R.

Al·leluia
Neix la claror d’un dia sant:
veniu, pobles, adoreu el Senyor,
que avui ha baixat a la terra una gran llum.

Evangeli Lc 2,36-40
Anna parlava del nen a tots els qui esperaven
el temps en què Jerusalem seria redimida
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, hi havia una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat viuda fins aleshores, als vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple, dedicada nit i dia al culte de Déu amb dejunis i oracions. Ella, doncs, es trobava allà a la mateixa hora, donava gràcies a Déu i parlava del nen a tots els qui esperaven el temps en què Jerusalem seria redimida.
Quan hagueren complert tot el que ordenava la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. El noi creixia i es feia fort, era entenimentat i Déu li havia donat el seu favor.