Trobada d’Equips de Formació de Barcelona – Casa d’Espiritualitat Claret – Vic

DSCN4928Dies 31 de maig i 1 de juny de 2014

Un grup de fraterns amb la motxilla plena d’aire, per gaudir d’un cap de setmana diferent,  arribàrem a la bonica ciutat de Vic; el programa tenia tres vessants importants: convivència, fer país i treballar les nostres capacitats vers els altres.

Una passejada pel Mercat va ser el primer acte, un espectacle multicolor: venedors i compradors de totes les ètnies, articles alimentaris, tèxtils, mecànics, de tota mena i qualitat. Una miscel·lània que només s’entén vivint-la.

El tema d’estudi  a compartir va ser: Les meves capacitats al serveis dels altres. L’Amor. La síntesi ens induïa a no copsar la Fraternitat com una gran muntanya a remoure, sinó com una corrent senzilla, cordial, que s’apropa als demés, primer dos o tres, després a cinc o vuit. Poc a poc, un major número de malalts rebrà visites, no d’una sola persona, sinó d’altres que van posant-se en acció. I fem això empesos per la crida del Senyor: Estimeu-vos els uns als altres”. Cal sortir de nosaltres mateixos, cal actuar sense sorolls, sense timidesa, sense escarafalls, per mitjà dels contactes personals, així farem el bé amb una vida fraternal.

L’amor caritat hauria de ser reflex de l’Amor de Déu, per tant hauria de ser universal, gratuït,  humil, creador i tenir preferència pels petits.

 Després d’un diàleg, provocador i ple de vida acabàrem  convençuts i convençudes, que tenim qualitats i capacitats que hem de desenvolupar i posar-les al servei dels demès, si tots ho fem, tots en rebrem el fruit, l’efecte bumerang farà la resta.

El segon dia el dedicàrem a fer turisme cultural per Vic, ciutat que ofereix un ventall de possibilitats importants: Catedral, Farmàcia històrica, Museus Episcopal i del Pare Claret, Parc, Ruta de la Muralla, Mercat de l’art, Campionat de bitlles…., sense oblidar proveïment de embotits i pa de pessic.

L’Eucaristia va cloure les jornades, en ella oferirem tots els nostres propòsits per seguir el nostre camí vers l’eterna utopia: intentar  posar la nostra petita pedra en la construcció d’un món més compartit per tothom, també tinguérem un record molt especial per l’amic Lluís Masramon,  traspassat  dos dies abans, persona molt propera a tothom i fratern entranyable.

Els àpats compartits, com de costum, plens d’anècdotes, rialles i alabances a la mare cuinera, la germana Rosa, que ens cuida molt bé.

Retornarem tots a casa, després d’agrair a la comunitat claretiana la seva càlida acollida, a la Fràter Festiva pel seu suport, i als voluntaris pel seu ajut, tots plegats compartirem unes hores d’amistat ben valuoses.

 

 

 

 

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *