Tenen molt mala sort, els rics egoistes. Diumenge III de durant l’any

llunell_triar_rics_pobresDv, 22/01/2016 per Josep Llunell

Diumenge III de durant l’any. Cicle C

Barcelona, 24 de gener de 2016

Sens dubte que un dels trets més escandalosos i més insuportables de la conducta de Jesús és la seva decidida defensa dels pobres.

Una i altra vegada, els cristians tractem d’escamotejar i d’oblidar una realitat que és essencial en l’actuació de Jesús.

No hem d’enganyar-nos: l seu missatge no és una bona notícia per a tothom de manera indiscriminada.

Jesús ha sigut enviat per a donar una bona notícia als pobres: el futur projectat i volgut per Déu els pertany de ple a ells.

Tenen sort els pobres

–els marginats per la societat

–els privats de tota defensa

–els qui no troben lloc en la convivència dels forts

–els desposseïts pels poderosos

–els humiliats per la vida.

Jesús amenaça els rics i felicita els pobres perquè només aquests són els destinataris del Regne de Déu.

Només aquests s’alegraran quan Déu regni entre els homes.

Però potser algú pregunti: Per què són els privilegiats?

–Déu no és neutral?

–és que els pobres són millors que els altres per a merèixer de Déu un tracte especial?

La posició de Jesús és senzilla i clara. No afirma mai que els pobres, pel fet de ser-ho, siguin millors que els rics. No existeix per Jesús un classisme moral. L’única raó del privilegi dels pobres consisteix en què són

–pobres

–i oprimits.

I Déu no pot regnar entre els homes si no és fent-los justícia.

Déu no pot ser neutral davant d’un món dividit i esquinçat per les injustícies dels homes.

El pobre és una persona necessitada de justícia. Per això, l’arribada de Déu és una bona notícia pel pobre.

Déu no pot fer-se present entre els homes si no és defensant la situació dels injustament maltractats.

Si el Regne de Déu s’imposa, els pobres seran feliços. Per què?

Perquè a on Déu regna no podran ja regnar els poderosos sobre els dèbils, ni els forts sobre els indefensos.

Però, tinguem-ho ben clar!

El que és bona notícia pels pobres ressona com amenaça i mala notícia pels interessos dels rics egoistes.

Tenen molt mala sort, els rics egoistes

–el futur no els pertany

–les seves riqueses els impedeixen obrir-se a un Déu Pare i entrar en la nova societat de germans.

No participaran en l’última festa quan el Rei s’assegui a taula “amb els pobres i esguerrats, cecs i coixos.”

És hora de fer la tria.

Què triem, nosaltres?

¿La bona germanor que sap i que vol compartir el poc o el molt que es té amb els realment necessitats i pobres

o bé

l’afany possessiu d’apilar, d’amuntegar i retenir –egoistament– lluny de tota sincera compassió i de tota fraternal i eficaç ajuda?

Què triem, nosaltres?

La nostra tria serà la clau del nostre judici.

Font:  CatalunyaReligió.cat

Seguir

Recibe las actualizaciones en tu buzón de correo electrónico

Únete a otros seguidores: