Sortida al Museu de Pau Casals al Vendrell.- 10 de maig de 2015

DSCN1270La Frater de Barcelona, va organitzar la sortida de Primavera al Museu Pau Casals del Vendrell. La trobada del matí fou a prop de la seu de Frater a Fabra i Puig, amb un autocar Barba com s’acostuma a fer, per ser adaptat. Érem uns quaranta, entre minus i col·laboradors. La sortida era a les 9, però esperant alguns que no arribaven i amb molta paciència per part de la Pili, es va sortir amb un xic de retard.  Ja tots a punt al seu lloc, molt contents d’emprendre aquesta sortida cultural i de convivència.

Un cop arribats al Vendrell, s’inicià  l’anar baixant, per agrupar-nos davant del Museu de Pau Casals. Abans d’entrar al Museu, i passar per els lavabos, fer una ullada a la botiga i als jardins, tot molt ben adaptat, ens va esperar el guia per fer-nos l’explicació prèvia abans d’entrar .

Pau Casals va néixer al Vendrell l’any 1876 i des de la seva infantesa va mostrar una gran sensibilitat per la música. Amb només vint-i-tres anys va iniciar la trajectòria professional i va actuar en els millors auditoris del món, com ho poguérem contemplar en un audiovisual, acompanyat amb peces musicals de Joan S.Bach i el “cant dels ocells” que ens va deixar a tots emocionats.

Pau Casals com a intèrpret, va aportar canvis innovadors en l’execució del violoncel, que convertí en un gran instrument solista. Com a director i mestre buscava la profunditat expressiva i com a compositor, es va convertir en un veritable cant a la pau amb obres com “El Pessebre”.

El desenllaç de la Guerra Civil espanyola el va obligar a marxar a l’exili i a residir primer a Prada de Conflent (França) i després a San Juan de Puerto Rico, on va morir a l’edat de noranta-sis anys. Paral·lelament a la seva carrera com a músic, Pau Casals va lluitar constantment per la pau, la justícia i la llibertat. Va rebutjar tocar en països on no es respectessin els principis democràtics, i es va manifestar en contra de nombroses guerres i en contra de l’ús de les armes nuclears. Aquesta actitud el va fer mereixedor, de la Medalla de la Llibertat dels Estats Units (1963), de la Medalla de la Pau de les Nacions Unides (1971) i de la nominació per al Premi Nobel de la Pau (1956-58).

La seva intensa activitat no li va fer abandonar mai els vincles amb Catalunya i amb la seva vila natal, el Vendrell, on el 1909 es va fer construir la Vil.la Casals al barri marítim de Sant Salvador, avui seu del Museu que hem visitat

La visita a aquesta casa, a través de les fotografies, àudio – visuals, mobiliari de la seva època i escrits sobre la pau, és l’expressió i la síntesi de la seva vida com a català universal i artista de la música.

Al sortir de la casa Museu, amb un esperit renovat, vàrem fer una passejada pels jardins tot esperant l’hora del dinar, buscant petites ombres per poder menjar el que portàvem. Amb vistes a la platja, ens vàrem anar agrupant a una plaça de la vila tot contemplant alguns banyistes que amb la calor, tenien la sort de remullar – se.

Després del cafè i gelats , un altre passejada per arribar a l’autocar que a les 4,30 ja esperava per tornar cap a casa.

Ha sigut un dia primaveral, però amb calor com un dia d’estiu i molt contents d’haver compartit amb els amics.

 

Assumpta Codina

(col.laboradora)

 

 

 

Seguir

Recibe las actualizaciones en tu buzón de correo electrónico

Únete a otros seguidores: