NO HI HA RES DE MÉS NECESSARI

Imacon Color ScannerL’episodi és quelcom de sorprenent. Els deixebles que acompanyen Jesús han desaparegut de l’escena. Llàtzer, el germà de Marta i Maria, està absent. A la casa del petit llogaret de Betània, Jesús es troba a soles amb dues dones que adopten davant la seva arribada dues actituds diferents.

Marta, que sens dubte és la germana gran, acull Jesús com a mestressa de casa, i es posa totalment al seu servei. És natural. Segons la mentalitat de l’època, la dedicació a les feines de la llar era tasca exclusiva de la dona. Maria, per contra, la germana més jove, s’asseu als peus de Jesús per escoltar la seva paraula. La seva actitud és sorprenent ja que està ocupant el lloc propi d’un “deixeble” que només corresponia als homes.

En un moment determinat, Marta, absorbida per la feina i desbordada pel cansament, se sent abandonada per la seva germana i incompresa per Jesús: “Senyor, ¿no et fa res que la meva germana m’hagi deixat tota sola a fer la feina? Digues-li que em vingui a ajudar”. Per què no mana a la seva germana que es dediqui a les tasques pròpies de tota dona i deixi d’ocupar el lloc reservat als deixebles homes?

La resposta de Jesús és de gran importància. Lluc la redacta pensant probablement en les desavinences i petits conflictes que es produeixen en les primeres comunitats a l’hora de fixar les diverses tasques: “Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa”.

En cap moment Jesús critica Marta per la seva actitud de servei, tasca fonamental en tot seguiment a Jesús, però la convida a no deixar-se absorbir pel seu treball fins al punt de perdre la pau. I recorda que l’escolta de la seva Paraula ha de ser el prioritari per a tots, també per a les dones, i no una espècie de privilegi dels homes.

És urgent avui entendre i organitzar la comunitat cristiana com un lloc on es té cura, abans de res, de l’acollida de l’Evangeli enmig de la societat secular i plural dels nostres dies. No hi ha res de més important. Res de més necessari. Hem d’aprendre a reunir dones i homes, creients i menys creients, en petits grups per escoltar i compartir junts les paraules de Jesús.

Aquesta escolta de l’Evangeli en petites “cèl•lules” pot ser avui la “matriu” des de la qual es vagi regenerant el teixit de les nostres parròquies en crisi. Si el poble senzill coneix de primera mà l’Evangeli de Jesús, en gaudeix i el reclama a la jerarquia, ens arrossegarà tots cap a Jesús.

José Antonio Pagola

Evangeli diumenge 16

 

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *