“La sortida pels sense llar és cada cop més difícil”

Diagnosi2013_Persones sense llar_web0(Càritas Diocesana de Barcelona) La Xarxa d’atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) ha presentat les conclusions de l’informe “Diagnosi 2013”, un estudi sobre les persones sense llar a la ciutat de Barcelona. La XAPSLL, formada per 31 entitats, es va constituir el mes de novembre de 2005 per enfortir la capacitat d’organització de la ciutat de Barcelona en l’acompanyament de les persones sense llar.

En un acte a sala d’actes de la Institució Xaveriana, Albert Sales, professor de Sociologia de la UPF i autor de l’informe “Diagnosi 2013”, va presentar les conclusions de l’informe: “la crisi ha portat a un increment del flux d’entrada al sensellarisme i que el flux de sortida és cada cop més difícil, i per això és molt important continuar analitzant les dades en aquest àmbit”. Una altra idea que va destacar en la presentació va ser que no es pot definir un perfil de la persona sense llar perquè les causes i itineraris vitals que porten a aquesta situació són molt diversos.

L’anàlisi comparativa entre les dades de 2011 i 2013 indica que s’ha produït una tendència a l’alça de les persones que dormen a la intempèrie i a l’espai públic, degut al context actual. Per una altra banda, Albert Sales va destacar la important tasca de contenció de l’Administració i les entitats, tot i que malgrat l’esforç realitzat no s’ha pogut evitar aquest augment. Un altre aspecte positiu detectat és que, malgrat la crisi, totes i tots els que estan implicats en l’atenció a les persones sense llar a Barcelona mantenen l’aposta per la qualitat i els itineraris d’inclusió. I això es va concretar en l’increment dels recursos públics i privats, tant de pisos d’inclusió com de centres residencials (el mes de març de 2008 hi havia 472 recursos de titularitat pública i 276 de titularitat privada, enfront dels 602 i 543 comptabilitzats l’any 2013).

L’informe també analitza les principals causes que aboquen les persones a viure al carrer i conclou que corresponen, principalment, a motius sòciolaborals (33,56%) i a raons sòcioeconòmiques (22,53%). Pel que fa als ingressos, destaca que s’ha detectat que un 10% de les persones allotjades en serveis del XAPSLL tenen rendes del treball (disposen d’ingressos que són insuficients per cobrir la despesa per habitatge).

Per finalitzar la seva intervenció, Albert Sales va presentar 6 propostes de prevenció i lluita contra el sensellarisme que ajudin a reduir l’impacte personal i social que provoca aquesta situació a les persones que la pateixen. Aquestes es concreten en: 1/ la prevenció: mesures per evitar la pèrdua de l’habitatge; 2/ crear estratègies d’estat o de país; 3/ preveure els processos de desinstitucionalització, això suposa estar atents a les persones que han sortit de presons, hospitals, centres de tractament, etc. per valorar com se les pot ajudar per evitar que caiguin en l’exclusió severa i en una situació de sense llar; 4/ garantir la qualitat dels serveis; 5/ estratègies “housing-led”, orientades a posar a disponibilitat de les persones i les famílies un habitatge des del que puguin refer els seus vincles socials; 6/ conèixer per actuar i així generar informació rigorosa sobre la població sense llar a fi de millorar l’efectivitat de les polítiques i lluitar contra la criminalització, ja que l’estereotip d’una persona que està al carrer per culpa de la seva mala vida no permet crear complicitats i solidaritat amb la societat.

En l’acte, Àngel Miret, Gerent de l’àrea de Qualitat de vida, Igualtat i Esports de l’Ajuntament de Barcelona, va reiterar el seu malestar per l’increment de les persones que viuen al carrer i va demanar que tots els representants polítics es comprometin a assumir una despesa anual constant que permeti arribar a tenir entre 60.000 i 70.000 habitatges de lloguer social, en contraposició als 11.000 que hi ha actualment.

Teresa Bermudez, professional de Càritas i representant de la XAPSLL, va explicar que “l’objectiu que té la XAPSLL és que les persones recuperin la màxima autonomia personal i incentivar la seva detecció i vinculació als recursos existents, tot establint i ampliant el treball conjunt i la col·laboració entre el sector públic i les entitats socials”.

 

Aquí podeu ampliar les dades de l’informe.

catalunya-religio

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Seguir

Recibe las actualizaciones en tu buzón de correo electrónico

Únete a otros seguidores: