Frater Zona Catalunya i les Illes – Trobada Lúdica – Formativa.

13443082_10209180377122810_6779697829598498162_oLa gent de Frater Catalunya tenim per costum, a cavall, entre el curs i l’estiu, ajuntar-nos per viure un cap de setmana, de convivència, fraternitat i joia.

El lloc de la concentració era la Casa Residencia Martí Codolar, de Barcelona.

Aquest any hi havia tres parts unides per un fil conductor, el Sagrat Cor de Jesús.

El matí després  de salutacions i alegria per veure’ns de nou, fraterns de terres tarragonines, gironines, igualadines i barceloneses tinguérem una sessió de vídeos: Un de vistes del Tibidabo, en tot el seu esplendor, des d’un drone, una meravella, el temple, les atraccions, la vegetació, les terres de la rodalia, el seu abast de visibilitat. Un dedicat a la vida de Sant Joan Bosco, piemontès  del segle XIX, de  petit feia de pastor per ajudar econòmicament a la seva família,  als vints any va entrar al seminari, on va començar el seu camí dedicant als infants i joves sense recursos, ell sabia que si volíem una bona societat, calia començar pels fonaments, el seu amor va ser tan gran que ben aviat va començar a donar fruits, es va deixar ajudar dels seus col·laboradors fins arribar a proposar i assolir la fundació de la família salesiana, en memòria de Sant Francesc de Sales, al Papa Pius IX. Va tancar la sessió del matí una preparació, per tal de la tarda poder fer en pregària conjunta “El jubileu de la misericòrdia”, un camí per trobar ”el cor nou” que necessita el nostre món,, davant les injustícies de l’home, “un cor nou” com ens recomana el Papa Francesc, quan ens diu “guarda el teu cor, obre’l a la compassió, deixat commoure per les llàgrimes, fes experiència i regala misericòrdia, és el camí de Jesús”.

Després de dinar, en autocar adaptat, ubicats adequadament i aprofitant tots els espais, muntanya amunt cap a la serra de Collserola, situada a l’oest de  Barcelona, i amunt fins arribar al punt més elevat de 515 metres, el Tibidabo, pel camí veiérem molts dels detalls, cases pairals, edificis i bens naturals que el matí ens havia mostrat el drone.

Visitarem el Temple, només arribar, s’hi celebraven dos matrimonis i calia guanya temps, començarem pel mirador, unes vistes precioses, malgrat que no era un dia molt clar, tothom cercava indrets  interessants, les atraccions, l’observatori Fabra, la torre de l’aigua, l’ermita petita, diuen que en dies  clars es poden veure els Pirineus i Mallorca. Baixàrem a l’església damunt la cripta,  és un temple gòtic, senzill i àgil, estava curosament preparat pels dos matrimonis que s’hi anaven a celebrar. Passarem a la cripta, allà, sense presa, admirarem  les estampes  en els mosaics que cobreixen tota la cripta, el Pare Carles ens comentà tot tipus de detalls, materials de la construcció, història i significat  de tots els elements  i dels  noms del seu origen, de com i perquè Joan Bosco va poder  començar aquesta obra. A la cripta hi ha la Capella del Santíssim, contínuament hi ha unes persones fent oració,  sempre, dia i nit. Acabàrem la visita amb una sensació  agradable, tots a la nostre manera  sentíem l’abraçada de la imatge del Sagrat Cor que amb els braços oberts convida  a conrear el seu amor de fraternitat.

Una foto de grup als peus de l’escala del Temple va donar pas al temps  pel parc on passarem la resta de la tarda, els més atrevits  i amb possibilitats pujaren a les atraccions adaptades, rialles, pànic positiu, sensació d’estómac vuit, al voltar a la roda.

Al capvespre tots a taula, al restaurant davant del temple, soparem, hi havia gana,  recuperarem forces per tornar a la Residència Martí Codolar, om passarem la nit.

Al diumenge després d’esmorzar i recordar les vivències de la vigília, treballàrem el tema “les cicatrius del cor”, ben adient a tota la filosofia de la trobada, una panoràmica de com el nostre cor hi tenim unes marques que es fan quan estimem amb generositat, unes marques que ens donen una joia natural i ens aporten la bellesa interna, un valor incalculable.

L’Eucaristia  ens unir a tots en la pregària, el dinar ens alimentà el cos, calia tornar a casa, ho fèiem amb les piles carregades. Fins aviat.

Fraterns de la Zona de Catalunya i Balears.