Fràter Zona – Catalunya i Illes – Curset de formació 2018

La vida en discapacitat – Nous reptes
Fràter Zona – Catalunya i Illes
Curset de formació 2018
Casal La Salle Sant Martí
Sant Martí de Sesgueioles Veciana

Un bon dia, afectuós, d’en Josep M. Llucià, responsable de la Zona, va donar el tret de sortida a 60 persones que s’havien inscrit a aquest primer esdeveniment de l’any. Participaven fraterns de les diòcesis de Vic, Tarragona, Solsona, Girona i Barcelona.

Es pretenia analitzar el que i el com de viure en discapacitat, els valors que  creixen i reforcen la persona que té unes complicacions físiques de naixement, o sobrevingudes per malaltia o per un trauma accidental, situacions que situen en l’etiqueta de “discapacitat”, que cal assumir sense perdre el pols de la vida, avançant sempre en ple dret i deure en la societat, creant i descobrint constantment nous reptes que permetin assolir les esperances i anhels, que sovint la discapacitat frena.

Cinc testimonis van obrir el primer acte: el vídeo:  Discapacidad, poder distinto _ Constanza Orbaiz _ TEDx Rio de la Plata, protagonitzat per una psicòloga sud-americana, afectada de paràlisi cerebral, que ha caminat fort  per la vida, baix la convicció que era una persona amb unes circumstàncies, que no impedien el seu camí sense limitacions, adequant  les  particularitats de la seva minusvalidesa. Una força de voluntat i personalitat admirable. Podeu utilitzar l’enllaç del vídeo, us agradarà.

Els altres quatre testimonis  eren a la sala: l’Anna, la Isabel, en Quique i la Montserrat és van buidar personalment, les dones,  discapacitades de malaltia (paràlisi cerebral i espina bífida),  pas a pas, van fer-nos participar de la vida en família, als hospitals, a l’escola, sovint  estudiaven de casa estant, al llit, escoles especials i escoles generals, universitat. El primer treball, l’assoliment de reptes i la confessió de pors, també com veuen el seu futur amb esperança. En Quique té una paraplegia produïda per un accident, el seu relat, ben diferent, va ressaltar les sensacions quan en un segon, una caiguda de bicicleta, canvia la vida d’un esportista, cassat i pare de família, com actua la resiliència, com desvetlla l’esforç personal, familiar, de metges i rehabilitadors, avui és una persona que fa esport i està a punt de començar estudiar Filosofia, estudis que de petit  havia somiat, en Quique va fer constar com, abans veia una persona discapacitada molt diferent,  ara sap com és una persona discapacitada.

En la segona sessió del curset tots participarem en una dinàmica grupal, que ens convidà a descobrir  els nostres valors i també marcar els nostres reptes, cadascú: els seus, per continuar gaudint de la vida en tot tipus de circumstàncies, teixint una ret que serà el nostre propi pòsit per surar a la vida. Aquets valors i reptes es van plasmar en cada plec d’uns acordions de paper, que el diumenge presentàrem a l’eucaristia i després ens repartírem aleatòriament. Tots portaven el nostre valor descobert i el nostre repte somiat.

La tercera part va ser un buidatge de tot el treball, valors i reptes, també la seva relació amb les passes i consells que el nostre fundador Henri François  ens va deixar en els seus missatges, tot presentat de manera senzilla i emotiva  per en Lluís Simón de Tarragona, aquí podeu trobar la síntesi d’aquest treball, no us el perdeu.

Les hores d’àpats, l’eucaristia,  una pregària de Taizè, dirigida pel jovent de la comarca: Mireia, Espe i un grup d’infants de catequesi, i el temps de convivència van ser el complement de tot el curset, el diumenge tornarem cap a casa, cap a la residència amb joia renovada i un acordió de paper que posava música als nostres cors. Gràcies a tothom per aquestes hores d’un gener ple d’esperança.  

 

Seguir

Recibe las actualizaciones en tu buzón de correo electrónico

Únete a otros seguidores: