FRATER BARCELONA. Sortida al Museu del Monestir de Sant Cugat

La tropa de la Fràter de Barcelona, en un dia plujós i gris, va enlluernà la ciutat de Sant Cugat del Vallès, amb ànims de celebrar  la trobada de primavera, més de 50 persones arribàrem al Monestir, ens dividírem en dos grups, dos guies, molt amables,  ens acompanyaren per totes les dependències, ens comentaren com i on vivien els monjos, la  història i significat dels capitells, i de les estances, la visita va durar més d’una hora. ens va passar volant, després  continuàrem visitant  aquells llocs i  detalls que lliurament cadascú s’hi volia recrear una mica més.

També alguns van anar a missa al Monestir, presidida per Mn. Cahuana, sacerdot que  celebra la Missa  que s’emet a TV2 en català, a la sortida ens va saludar, i ens va convidar que, prèvia sol·licitud, una representació de la Fràter assistís a aquesta celebració.

A l’hora de dinar la intenció era de fer un pícnic als jardins , però roinejava i feia fred, un dia no massa de primavera, aleshores en Josep i la Carme de Granollers que ens acompanyaven, coneixien el Sr. Rector Mn. Blai, li preguntaren on podíem anar i generosament ens oferí unes dependències parroquials, on vàrem dinar molt bé, passant una sobretaula  divertida, després de dinar, el temps havia millorat,  anàrem a passejar per la “citi” de Sant Cugat, a prendre cafè repartits per tres o quatre establiments. A les 5 l’autocar ens convidà anar cap a casa, ens acomiadàrem contents d’un dia  complert i ben organitzat.

Monestir de Sant Cugat

Els orígens del monestir es remunten al segle IX quan es va decidir unir l’església que contenia les restes de Sant Cugat amb una fortificació annexa.

L’inici de la comunitat de monjos s’atribueix a Carlemany, el rei francès, que amb les seves ràtzies des de l’altre costat dels Pirineus va anar fent recular els àrabs cap al sud i va anar conquerint el que era el Castrum Octavianum. Es creu que des de l’any 777, el metge benedictí Fulrado va ser el capellà major de Carlemany i el que va començar a organitzar la comunitat, fins que, l’any 785, el rei francès, devot de Sant Cugat, posà l’abat Deodat i amb dotze monjos de l’orde de Sant Benet i fundà la comunitat.

 

En els inicis del segle X la importància del monestir comença a ser notable. Els abats de Sant Cugat prenien part en actes de rellevància i les possessions de la comunitat s’amplien arribant a tenir terres per la zona del Penedès i el Bages, restaurant i creant noves esglésies que resultaren transcendentals en la repoblació d’aquestes zones.

L’esplendor amb alguns èpoques de més i menys valor va durar fins el segle XIV,

La decadència que en aquests darrers anys de l’edat mitjana afectà tants aspectes de la cultura catalana. A partir de l’abat Pere Bosquets (1385), els abats de Sant Cugat són nomenats pel papa o els reis i no per la comunitat com fins aleshores. Alguns d’ells ni tan sols no visitaven el monestir. Encara que es van seguir realitzant algunes obres, Sant Cugat ja no tenia el poder d’antany.

La comunitat de l’abadia, integrada per una cinquantena de monjos als segles XII i XIII, es redueix a una escassa vintena als inicis del segle XIX. El 1835 els monjos van haver d’abandonar el monestir a causa de la llei de desamortització que obligava als ordes religiosos abandonar les seves pertinences. El seu tresor documental i artístic es va perdre en gran part, però el temple, ara convertit en parròquia, es va salvar així com el claustre i altres dependències de l’antic monestir. Sant Cugat va quedar abandonat fins al 1851, any en el qual la Comissió de Monuments Històrics va decidir restaurar-lo.

El monestir que ha perdurat fins avui és el resultat d’un llarg procés constructiu. Des de la seva fundació al segle IX fins a la dissolució de la comunitat benedictina el 1835, va patir successives transformacions arquitectòniques per tal adaptar-lo a les necessitats canviants de la comunitat monàstica i als llenguatges artístics de les diferents èpoques.

El més destacat de tot el conjunt del monestir de Sant Cugat és el seu impressionant claustre. Es tracta d’un clar exemple de l’art romànic català i va ser construït al segle XII sobre un d’anterior. En el segle XVI se li va afegir un segon pis i es va construir també l’atri d’entrada.

 

Dins el jardí del claustre es poden observar les restes de la primera basílica del segle V i el lloc on la tradició diu que s’hi va enterrar i venerar a sant Cugat.

Els 144 capitells del claustre, d’estil romànic, foren esculpits utilitzant pedra de Montjuïc i les seves columnes amb pedra de Girona. Es poden distingir dues fases en la seva confecció: la primera realitzada cap a finals del segle XII i comprenent les galeries de llevant, ponent i nord; la segona, probablement de principis del XIII, correspondria als capitells de l’ala meridional.

Detall d’un capitell d’Arnau Cadell amb la seva signatura

És remarcable que l’autor, Arnau Cadell, signés la seva obra i a més a més s’autoretratés en un dels capitells amb la figura d’un escultor treballant en un capitell corinti. La signatura fou en forma d’inscripció al costat del pilar nord-oriental on es pot llegir en llatí:

HEC EST ARNALLI SCULTORIS FORMA CATELLI  UI CLAUSTRUM TALE CONSTRUXIT PERPETUALE
Actualment el Monestir funciona com Parròquia Catòlica Diocesana, i algunes dependències han estat transformades en Museu del Monestir. Aquest espai acull una exposició permanent que explica l’evolució arquitectònica del Monestir, així com els aspectes més significatius de la vida de la seva comunitat benedictina. Per una part es pot observar tota la construcció romànica, preciosa, per la seves línies, pel seu aspecte, i per la seva lectura artística en toma  les imatges  i elements que si poden apreciar,

 

——