Confraria de la Mare de Déu de Lourdes de Terrassa, celebrem el nostre 50è pelegrinatge

Un any més he anat a Lourdes. Aquest ha estat un any molt especial per la Confraria de la Mare de Déu de Lourdes de Terrassa, celebrem el nostre 50è pelegrinatge. Semblava que mai havia d’arribar i ja soc de tornada. Era un pelegrinatge que tant el Pep com jo esperàvem amb molta il·lusió i que malauradament he fet sola, però cal acceptar la voluntat de Déu, i donar gràcies per tots els anys que junts hem compartit.

            En un pelegrinatge tan especial ens ha acompanyat el nostre Bisbe, Mn. Josep Àngel Sainz Meneses , el nostre consiliari Mn. Jordi Fàbregas i Mn. Manel Coronado, amb ells hem celebrat i compartit les Eucaristies, a Sant Josep i a la Gruta, on vam pregar pels nostres difunts, la processó del Santíssim , i la de les torxes, hem resat el Rosari i les Vespres. De totes les celebracions, per mi la més emotiva ha estat la del Santíssim, tot, i estant envoltada de una multitud de gent et trobes sola davant Jesús. Aquell silenci i recolliment davant d’Ell fan sortir les més intimes emocions, no et cal demanar res, només deixar parlar el teu cor amb la certesa de que t’escolta i està amb tu, en la mà de l’amic que tens al costat, trobes la seva mà.

            També els malalts són un motiu de reflexió, et preguntes perquè, malgrat el cansament del viatge, any rere any estan contents de tornar a Lourdes, i ho demostren amb la seva alegria i el seu agraïment.  Amb les sinceres paraules de l’Angel, un malalt amb forces discapacitats, quan em va dir que trobava a faltar molt al Pep. No ha estat el meu millor pelegrinatge, però moments com aquest m’han ajudat.

            Un punt i apart ha estat la participació del nostre grup de joves, ells a més del servei, que han fet amb escreix, han posat amb els seus balls i la seva joventut la nota alegre que ens ha fet viure un pelegrinatge molt especial. De tot cor gràcies joves!!!

            El lema d’enguany era “Feu tot el que ell us digui”. Maria, a Canà de Galilea, atenta al que passava diu als servidors que facin el que ell els digui, d’aquesta manera porta als nuvis i als seus convidats l’alegria. Aquests dies ens han ajudat a omplir les nostres tines, els nostres cors, amb diàleg,  solidaritat, paciència, alegria, amor… a estar, com Maria, atents a les necessitats dels altres per donar-los el nostre ajut i la nostra mà. Fem nostra la frase de Santa Bernardetta “No viure un instant de la meva vida sense amor”.

            Tan de bo que aquesta anada a Lourdes ens ajudi a ser pedres vives de la nostra Església, i  en arribar a les nostres llars siguem portadors de la Bona Nova de l’Evangeli. Ben segur que no convertirem l’aigua en vi, però si que podem contribuir a fer una mica més agradable la vida dels qui ens envolten.

            El 21 d’octubre farem, si Déu vol, la Festa amb els malalts, amb la que donarem per acabat el nostre 50è pelegrinatge, hi sou tots convidats. Gràcies a tothom qui ha fet possible el 50è pelegrinatge,  esperem amb la il·lusió de sempre el proper.

                                                                     Conxa Llinares