Acompliment d’un somni Viatge a Roma

Feia temps que ho preparàvem, feia temps que en parlàvem… Feia temps… i per ‚i va arribar! Del 22 al de setembre la Fraternitat cristiana de persones amb discapacitat de Catalunya i les Illes vam anar en peregrinació a Roma. El viatge el vam fer amb ferri i vam prendre l’autocar adaptat per poder-nos desplaçar per allà.

Érem 45 persones, de les quals 19 anàvem amb cadira de rodes… Ni cal dir que Roma és una ciutat plena d’obstacles i gens adaptada per a persones amb mobilitat reduïda, però la nostra il·lusió i l’ajut infatigable de tota la gent que portàvem van fer possible que poguéssim anar a gairebé tot arreu. Gràcies al xofer i a la guia, que en tot moment feien que les coses semblessin més fàcils.

Vam veure el Colisseu, els Fòrums, els Museus Vaticans i les tres basíliques majors: Sant Joan del Laterà, Sant Pau Extramurs i Santa Maria la Major, on vam poder celebrar l’eucaristia amb el nostre consiliari de Vic, Mn. Narcís Riba, juntament amb el mestre de Capella d’aquesta basílica, Mons. Valentí Miserachs.

Vam veure també el Moisès, de Miquel Àngel, a Sant Pere Ad Vincula, la Fontana di Trevi, la plaça d’Espanya, el Panteó d’Agripa, la plaça del Popolo, els jardins de la Villa Borghese, etc.

Però el més impactant i emocionant va ser poder assistir a l’audiència del papa Francesc. Vam haver de matinar moltíssim, però l’esforç s’ho valia. Aquí també ens va acompanyar el nostre consiliari de Catalunya, Mn. Lluís Simón, de Tarragona. Després de la benedicció, el Sant Pare ens va saludar personalment a tots els que vam tenir el privilegi d’estar en el lloc reservat. Alguns del nostre grup van quedar-ne fora; això ens va saber molt de greu.

El papa Francesc, amb les seves mans i amb la seva mirada, infon amor i pau… No calen paraules. Amb la seva «empatia» n’hi havia prou. Una autèntica passada!

Per a tots els participants, aquesta peregrinació a Roma ha sigut enormement positiva, tant a nivell cultural com de fe. Anàvem fraterns de les diòcesis de Barcelona, Solsona, Vic i Tarragona, amics de Saragossa i Valladolid i un xofer immillorable.

Tots ens vam cohesionar com a grup, vam treballar conjuntament i vam estrènyer llaços d’amistat, tant els qui ja ens coneixíem com els nous. Tots vam fer una gran pinya amb un sol objectiu: caminar junts en l’acompliment d’un somni que es va fer realitat.

Moltes gràcies a tots!

  1. ISABEL PAREDES RODRÍGUEZ Fràter diocesana de Vic

Les fotografies tenen diferents procedències Whatsapp, Facebook, Instagram