A la llar de Barcelona Tarda de Fraternitat. (28 nov. 2015)

Tarda de Fraternitat.

19c6 - copiaA la llar de Barcelona, una petita trobada per viure la fraternitat, per mitja de la pedra fonamental, els contactes personals, el fil conductor una de les especialitats del Pare François, aprofundir amb el tema “Las meves capacitats al servei dels altres”, ell deia: No veieu la Fraternitat com una gran muntanya a remoure, sinó com una corrent senzilla, cordial, que s’apropa als demés, primer de dos o tres, després de cinc o vuit. Poc a poc un major nombre de malalts rebrà visites, no d’una sola persona sinó d’altres que es posen en marxa. I fem això impulsats per la crida del Senyor: Estimeu-vos els uns als altres”.

Com n’era de senzill i com  arribava a la gent.

Tors  hi posaren el seu gra de sorra, donant idees, contant experiència;  una poesia d’una avia que els 87 anys, impossibilitada per la malaltia,  va ser la cloenda:

Sempre podré estimar 

Que llarga és la meva jornada. Etern és l’amor.
Que petita és la meva cambra. Infinit és l’amor.
Que solitari és el meu cor. Però poblat per l’amor.

Ja no puc cantar més. Sempre podré estimar.
Ja no puc actuar més. Sempre podré estimar.
Ja no puc pensar més. Sempre podré estimar.
Ja no puc pregar més. Sempre podré estimar.
Ja no puc plorar més. Sempre podré oferir.

No em restarà res. Però restarà l’Amor.

Un dolç berenar, de les mans de la cuinera del grup “Guadalupe” va ser el comiat, fins un altra jornada.

Seguir

Recibe las actualizaciones en tu buzón de correo electrónico

Únete a otros seguidores: